ENDESA CEDEIX UNA VINTENA DE PECES DEL SEU FONS HISTÒRIC AL MUSEU DE L’EVOLUCIÓ DE TORRES DE SEGRE

· El centre cultural s’ha ubicat en un antic molí fariner restaurat.
Torres de Segre, maig de 2013 (3328).- Endesa ha cedit, a través del seu Fons Històric, una vintena de peces per completar una de les col·leccions del Museu de l’Evolució que l’Ajuntament de Torres de Segre inaugurarà el proper dissabte dia 11 de maig a l’antic molí fariner de la població, acabat de restaurar.

El Museu pretén donar als visitants una visió general de l’evolució que ha viscut la humanitat des de l’inici de l’univers fins a l’actualitat utilitzant les eines com a fil conductor, des de les pròpies mans i materials trobats a l’aire lliure fins al descobriment d’altres elements i com treballar-los per a poder progressar: des del coure al fang fins a la descoberta del metall, que suposa un punt d’inflexió en l’evolució dels humans.

Així, la Companyia ha cedit una estufa domèstica, un telèfon de campanya, diversos aparells de mesura (un reòstat, un tripolar, vuit comptadors de diferents voltatges antics, dos amperímetres, i un voltímetre) i dos rodets de turbina (una Francis i una Pelton). Tots aquests elements formaran part de la sala número 6 dedicada al molí fariner, que va ser el primer edifici del poble a generar la seva pròpia llum. Les peces, per tant, mostraran quins elements s’utilitzaven antigament per a la generació d’energia.

Història del molí

El molí de Torres de Segre fou construït a l’any 1880 per iniciativa de la Comunitat de Regants de la vila. Els primers anys es va instal·lar una turbina, s’hi va acoblar un dinamo que produïa força elèctrica, fet pel qual va aparèixer la primera bombeta de llum a la població. Quan la Canadenca va construir la central de Seròs (1912-1916), mitjançant l’acord corresponent entre aquella companyia i la comunitat, la dinamo va deixar de funcionar. A canvi, la Canadenca va concedir un determinat nombre de kilowatts a un preu baix. A més de solucionar les necessitats locals, també venien a moldre molta gent dels pobles veïns que s’hi desplaçaven amb la seva cavalleria, carregada amb dos taleques de blat. Perquè les cavalleries poguessin estar ven instal·lades, mentre s’esperaven que molguessin el gra, al carrer de la part més alta del molí, hi havia unes quadres on s’hi podien allotjar unes 20 cavalleries.

El cabdal d’aigua que necessitava el molí s’alimentava de la sèquia de rec a través de braçals, que desembocaven a la bassa, expressament feta junt amb el pou. L’aigua del Segre era la font d’energia, fins que s’hi va introduir les noves tecnologies, la mecanització i les turbines elèctriques. Aquesta construcció, en la seva època, va ser d’una importància molt rellevant. Constava de quatre moles, una d’elles era la més gran dels entorns. El molí de farina, amb el pas dels anys, es va convertir en un molí de producció doli, fins a partir de l’any 1966 que va quedar en desús total, i amb el temps es va anar deteriorant. El conjunt hidràulic complet ho conformen doncs, la bassa reguladora i el salt hidràulic.